Des d’aigües d’Arenys sempre s’ha vetllat per aprofitar el màxim els recursos hídrics que el nostre terme municipal ens nodreix. Actualment disposem en explotació 8 pous, però no tots el podem emprar alhora o disposen de l’aigua amb els criteris de qualitat que ens exigeix el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya segons el RD 140/2003.

L’any 2019, sorgir la idea de recuperar l’aigua de la Mina del Cornell ( fins llavors inexistent i “abandonada” ), ja que aquesta havia estat la font principal d’aportació del poble el segle passat i no enteníem que s’hagués deixat perdre aquesta valuosa infraestructura hidràulica. Els treballs no eren fàcils, ja que se’n desconeixia el traçat i la localització dels pous. Tampoc sabíem en quin estat la trobaríem i si era viable econòmicament recuperar-la. És aquí on volem fer un agraïment especial a l’Aranyenc Francesc Rodríguez “Quicu”, que desinteressadament ens en va ensenyar el traçat, pous i punt de desviament de les aigües cap a la Riera de Sobirans. En Quico havia treballat com a minaire i havia realitzat el manteniment de la citada mina al llarg de molts anys. Gràcies Quicu.

Un cop vàrem saber el traçat i localitzats els pous, vàrem contractar una empresa especialitzada en la millora de mines i pous, ofici de difícil trobança a dia d’avui, però ho aconseguírem. Seguidament i en dues fases, abril 2019 i març 2020, vàrem poder netejar 320 ml dels 980 ml totals, corresponents al tram que va des del dipòsit del Cornell fins al pou del desviament de les aigües cap a la Riera de Sobirans, situat a Can Colomer. L’actuació definitiva ha estat aquest passat mes d’abril on es va millorar la connexió físico-química de la mina amb el dipòsit, incorporant un cabalímetre, nova tuberia i un aparell clorador d’hipoclorit sòdic per poder tractar l’aigua abans de ser entrada al dipòsit, segons RD140/2003.

La Mina té molts anys d’història i la seva construcció arrenca a finals del segle XIX i s’allarga fins a principis del segle XX. Cal recordar que al. poble disposa actualment de moltes mines, segurament fruit que pels vols del 1920, hi havia al municipi fins a 6 empreses que es dedicaven a la construcció i manteniment de mines i pous. Aquesta infraestructura, té una longitud de 980 ml amb inici al dipòsit del Cornell i final a tocar del Parc de Lourdes, a la Riera de Can Mora. En gran part està formada per un calaix de formigó hidràulic en forma de U i parets de totxo massís o bé de sauló, que és el terreny més comú al llarg del traçat. Les dimensions varien segons trams però es manté una base quadrada d’amplada constant de 50 cm i una alçada d’entre 120 i 150 cm amb part superior de volta sobre el propi terreny natural.

Arenys de munt torna ha beneficiar-se de l’aigua que genera la Mina del Cornell o Cornei com diuen els vilatans del poble d’Arenys de Munt, agraïnt a tots aquells arenyencs i arenyenques que la van construir i mantenir amb unes condicions molt dures de treball i d’esforç.

Sempre que els aqüífers del Montnegre, la climatologia i les qualitats químiques de l’aigua ho permetin, podrem disposar d’aquest recurs tan vital per la nostra existència, que a més a més ens farà estalviar en la compra d’aigua al Consell Comarcal i dedicar aquests recursos a millorar altres punts de la xarxa que reclamen intervencions.